Si, sóc català i em orgull. Per què? Fàcil, són els meus orígens, estic orgullós de ser d’un poble lluitador i treballador. Com acabo de dir orgullós del poble mai he estat n’hi estaré orgullos dels governans que a la boca es posen la paraula, nació catalana. Una cultura i un país el fan la gent i no els governants.
Actualment se català rau en pagar per tot, d’aquí la frase per ser català s’ha de pagar mai millor dit. La independència de la nació catalana (ex. Estatut de Catalunya). Ha acabat en ser una disputa política per quans diners poden embutxacar-se a costa de la fe desmesurada d’un poble adormit i cal dir aborregat. Sí, amics, companys, germans, camarades… com vulgueu anomenar-vos. L’únic interès polític de l’antic esperit, nacionalista català, ha esdevingut un interès monetari. Fe de déu, més diners, però si em el què es paga d’impostos ja fot anys que la independència econòmica del país es podria haver aconseguit. Però què passa? Que no hi ha una planificació de país? No hi ha estimació per la terra, no sé senten catalans els nostres representants polítics. Són pobres de esperit Sí els que s’omplen la boca amb els discursos de la llengua el país… com és que no han portat a terme cap acció de país. Per ells l’esperit de nació catalana és la diada del 11 de setembre, celebrar una derrota i anar a portar flors o idolatra uns personatges que si, tenen a veure amb la història del poble català, però com és que només honores a la figura de Rafael de Casanoves , un Lluís Companys i algun personatge més d’àmbit polític o d’una classe benestant? Qui honora a tots aquells maquis (herois de guerra en la segona guerra mundial a França), avis, rebesavis, familiars… que en la guerra civil i en moltes altres, sortiren a defensar la terra catalana? On són els monuments aquesta gent que també donaren la vida pel país i molts cops més d’una família desaparegué per uns ideals i interessos dels de d’alt? Actualment sempre ens diuen que ens hem d’adaptar a Europa, però només ens aproximem a les costums i regles europees, que omplen la les arques a quatre. Com és que no tenim monuments a tots aquells que donaren la vida en la guerra civil, ja pel banda republicana, com la nacional, tots ells eren fills de Catalunya i d’Espanya. Vas per Europa i al fins el poble més petit tenen un monument erigit en honor a tots aquells conciutadans del municipi morts en una de les guerres. Si lamentablement l’honor aquest o el sacrifici només el van fer els quatre polítics o què? Lamentable, deshonrós..., bé no hi ha paraules.
Estatut, AVE, transvasament, especulació, boom immobiliari, impostos, obligacions.... Això és Catalunya i la nació catalana. Què coneixem de la nostra cultura: una senyera, una barretina, els castellers, les sardanes, pa amb tomàquet... Bé sabem que hi són, però pocs de nosaltres i jo el primer estem immergits, en la participació d’aquesta part cultural catalana. Potenciem la cultura.
Tot i així estic orgullós de ser Català, per tots vosaltres i per tota aquella gent que ho sentiren, n’estaven orgullosos i lluitaren.
A veure si vosaltres governants, que discurs teniu, que gràcies a nosaltres el poder us hem cedit, per representar-nos, deixeu de creure-us que sou Déus, Reis o senyors nostres i penseu més en el país i el futur de tots nosaltres i comenceu un projecte de posar en valor, la cultura i la terra. Feu llàstima i ens feu vergonya i em sap greu que la única visió positiva o bona de tots vosaltres sigui la caricatura que fan dels vostres comportaments egocèntrics i infantis de programes com POLONIA. Toqueu de peus a terra, que per això teòricament heu de governar un país.
Actualment se català rau en pagar per tot, d’aquí la frase per ser català s’ha de pagar mai millor dit. La independència de la nació catalana (ex. Estatut de Catalunya). Ha acabat en ser una disputa política per quans diners poden embutxacar-se a costa de la fe desmesurada d’un poble adormit i cal dir aborregat. Sí, amics, companys, germans, camarades… com vulgueu anomenar-vos. L’únic interès polític de l’antic esperit, nacionalista català, ha esdevingut un interès monetari. Fe de déu, més diners, però si em el què es paga d’impostos ja fot anys que la independència econòmica del país es podria haver aconseguit. Però què passa? Que no hi ha una planificació de país? No hi ha estimació per la terra, no sé senten catalans els nostres representants polítics. Són pobres de esperit Sí els que s’omplen la boca amb els discursos de la llengua el país… com és que no han portat a terme cap acció de país. Per ells l’esperit de nació catalana és la diada del 11 de setembre, celebrar una derrota i anar a portar flors o idolatra uns personatges que si, tenen a veure amb la història del poble català, però com és que només honores a la figura de Rafael de Casanoves , un Lluís Companys i algun personatge més d’àmbit polític o d’una classe benestant? Qui honora a tots aquells maquis (herois de guerra en la segona guerra mundial a França), avis, rebesavis, familiars… que en la guerra civil i en moltes altres, sortiren a defensar la terra catalana? On són els monuments aquesta gent que també donaren la vida pel país i molts cops més d’una família desaparegué per uns ideals i interessos dels de d’alt? Actualment sempre ens diuen que ens hem d’adaptar a Europa, però només ens aproximem a les costums i regles europees, que omplen la les arques a quatre. Com és que no tenim monuments a tots aquells que donaren la vida en la guerra civil, ja pel banda republicana, com la nacional, tots ells eren fills de Catalunya i d’Espanya. Vas per Europa i al fins el poble més petit tenen un monument erigit en honor a tots aquells conciutadans del municipi morts en una de les guerres. Si lamentablement l’honor aquest o el sacrifici només el van fer els quatre polítics o què? Lamentable, deshonrós..., bé no hi ha paraules.
Estatut, AVE, transvasament, especulació, boom immobiliari, impostos, obligacions.... Això és Catalunya i la nació catalana. Què coneixem de la nostra cultura: una senyera, una barretina, els castellers, les sardanes, pa amb tomàquet... Bé sabem que hi són, però pocs de nosaltres i jo el primer estem immergits, en la participació d’aquesta part cultural catalana. Potenciem la cultura.
Tot i així estic orgullós de ser Català, per tots vosaltres i per tota aquella gent que ho sentiren, n’estaven orgullosos i lluitaren.
A veure si vosaltres governants, que discurs teniu, que gràcies a nosaltres el poder us hem cedit, per representar-nos, deixeu de creure-us que sou Déus, Reis o senyors nostres i penseu més en el país i el futur de tots nosaltres i comenceu un projecte de posar en valor, la cultura i la terra. Feu llàstima i ens feu vergonya i em sap greu que la única visió positiva o bona de tots vosaltres sigui la caricatura que fan dels vostres comportaments egocèntrics i infantis de programes com POLONIA. Toqueu de peus a terra, que per això teòricament heu de governar un país.
