Exportant la cultura Manresana

Bon dia Xiquets,

Anava a dir també xiquetes, però poques hi ha que entrin aquest bloc.

En aquest cap de setmana o pont del Pilar, bé més que pont va ser un cap de setmana llarg. A Catalunya i Espanya el divendres se celebrava el dia d’Espanya. En canvi a Alemanya , concretament a Frankfurt hi havia la Fira del llibre i com a convidats d’Honor la Cultura Catalana.

Quina gran representació i resum del que és Catalunya: magnífic, increïble, pessetera... Tot i així no entrarem en aquests temes, que ja sé, que vosaltres sinó és futbol, no us interessa.

L’eslògan de cultura catalana: “única i singular” i el símbol era una ballarina amb una pessa a sobre. Un logotip o símbol idoni per resumir el nostre “Tour per Alemanya”. Varem ser únics i singulars, varem portar molt de pes a sobre, ballarem i fins hi tot en uns moments varem ser fràgils.

Tres dies, tres ciutats i tres persones. Dic tres persones, però sempre n’hi havia alguna que desconnectava o només hi havia una part de la seva essència, i entre els uns i els altres ens complementàvem per funcionar com una de sola.. Amb una furgoneta, una motxilla i uns calerons a les butxaques, ens havíem marcat l’objectiu de visitar: Karlsruhe, Suttgart i Frankfurt. La idea, si Catalunya exportava la cultura catalana, nosaltres exportaríem l’essència de Manresa i de la Generació del 81 .

Durant el Viatge hi hagueren molt fets anecdòtics i d’aquells que quedaran per la posteritat. En ressaltarem uns quants, de molts que hi varen haver, sobretot aquells que es repeteixen en més d’un viatge.

1. En primer lloc, dir que hi ha un personatge que amb el tema de la Unió Europea si caga. Sí, no sé els motius, però allà on ha anat, s’ha cagat a tot els llocs on ha pogut. La mitja per dia surt a 3 cagades i mitja .

2. Una a tall de nota a mode de qualitat: Galix, xiquet., per l’amor de Déu, cada cop que vols tirar foto o Vídeo, et fots la “pitxa” un lió, em vas deixar sense memòria i vaig haver de esborrar fotos, pk et poguessis fer una foto amb un Brasiler. Vares gastar la memòria, per fer uns erràtics vídeos, quant volies fer fotos... Els penjaré, ja que com a mínim serveixin d’alguna cosa. Tot i que se’t pot disculpà ja que eren les 8 del matí i no estaves gaire fi “resacos”.

3. Manresa, si més no per molts més catalans ja serà coneguda des d’aquest passat dissabte. Ara des d’aquí i en el dia d’avui proposo la candidatura, sí és possible (Tu Joan Pere, ho sabràs millor), del Miquel com ambaixador català a l’estranger. Motius, molts, alguns d’ells:

- Domini de la llengua Catalana.

- Grans capacitats de diàleg i discurs.

- La seva dialèctica, combinada amb una oratòria constant, no tenen límits

- Gran domini de tota classe de temes.

- Capacitat per aconseguir, el què li pertoca (moment Sonar).

- Gran capacitat perquè la gent se’n recordi de ell, qui era i de on venia; així com la finalitat del Viatge que cursava.

4. Un altre fet que fa temps que se segueix donant (es a dir un bucle), però que s’ha accentuat en aquest últim viatge de “Le Trio”, és que el Sr. Galix té la tendència a conèixer els personatges més estranys que volten. Ho deixem aquí, ja que aquí hi ha matèria per realitzar un escrit per ell sol. Ja tractarem un dia el tema.

5. “Putu” GPS... Va parir, si, viatgeu actualitzeu mapes... perquè sinó us coneixereu tots els petits poblets d’allà on aneu.

En fi, podríem està hores i hores, escrivint sobre aquest viatge, però resumint per anar acabant. Han estat tres dies, bé 4/5 dies ja que el viatge amb el Miquel el varem començar dijous a la nit i un servidor ha acabat avui al mati en una festa vigatana.

A grans trets:

Alemanya: fred, cervesa, grans places, gent educada, carreteres d’alta velocitat, dones amb ulls clars i mirades que t’entren; un idioma k sembla k tot el dia estiguin enfedats...

Le Trio: fins ara eren tres, ara ja veurem. Nota qualitativa del viatge per part meva un set... comparat amb Liverpool, no varem aconseguir el ritma de festa d’allà, però qualitativament des de la meua opinió, s’ha estat molt per sobre.

Finalment acabant crec que Alemanya i la gent que varem anar trobant en aquest “Tour” s’ha impregnat una mica més de la cultura Catalana (exportada x la Generalitat) i la cultura Manresana (exportada per nosaltres), s’ha deixat marca i rastre (mai millor dit). Des del dia que varem posar peus a Baden Baden i la policia ja ens va demanar els carnets , per veure si estàvem fitxats, fins el tancament del Sonar amb tots els catalans que varen pujar expressament per la Fira del Llibre,més un Brasiler, un d'asturies... (no és un acudit) i molts més xiquets de diferents llocs; dels quals gaudiren o no, de la nostra presencia. Tot ells varen quedar impregnats de l’Essència Manresana.

Tots recordaran qui eren aquells tres de Manresa, quins personatges, quins elements...

Eren de Manresa i del 1981

Made in Le Trio