Bona setmana a totes les senyores del 1981.
Seguint amb la línia d’esdeveniments, significatius, espontanis… Aquest cap de 
setmana s’ha posat a proba les pròstates d’alguns elements, bé a elements en diem esses, figurin, o Cigalaitor…
Cal reconèixer que el “pinpin” cada dia està més en forma. Va arribar al primer control i no tenia síndromes d’haver petit gaire. M’encantaria dir que el seu germà va arribar amb les mateixes condicions, però la seva cara denotava un 
cert desgast físic. Tot i Així felicitats fer uns 66km de BTT, està molt bé. Cigalaitor, com bonament et vaig dir, ja vas veure que hi havia més baixada que pujada.
Observacions: mireu cara Cigaliator, en imatge 2. No te preu, la cara de content que fa i per contrast la del seu germà. no sé, si, ell riu tant, pk sap k l'altre està petin, que en penseu?
Per cert Galix, ahir amb la comitiva que varem anar al concert de Jessi Malin, tots varem coincidir que els taloners t’haguessin agradat. Tenien un estil britanic, barrejat amb un toc”cool” de Madrid. A part el “ritmillo” era dels teus. Jasssi Malin un “puntaso”.
Sorprenentment, el Michael Night, es coneixia les lletres, tot i que li van dir que calles, per demanar mòbils a qui no toca, no perds pistonada, “cabroneee” ;D.
Bona setmana a tots i totes, sí, totes també entren dones al Blog, a vore si algun dia publiqueu algun comentari.
Únics i autèntics gen.81
6 comentaris:
Aprofito aquest relat dels esdeveniments i activitats del passat cap de setmana que puntualment ens ha fet arribar el Marc en el seu últim post, per excusar-me davant vostre (i davant d'Aquell que tot ho veu i tot ho sap) pel meu comportament erràtic i anti-social que jo mateix he dut a terme aquests dos dies.
Ni vaig assitir al sopar en familia, ni vaig venir a suar la cansalada al llarg dels 66 km de BTT.
Ja sabeu que en tinc una de molt gelosa que no em deixa ni a sol ni a serena, i aquest cap de setmana li he dedicat gairebé en excluisva (per a que després em digueu que els vostros impostos no serveixen per res).
Ite missa est.
No entenc res.
Joan Galera
Nuze
Ei, Marc, he tingut un gran mestre!
SOC SANG DE LA TEVA SANG, I SOC TEQUILA DEL TEU TEQUILA.
Tu tio, ets el k no hi ha, em dono l'esquena i ja m'esta aixecant la dona, jijiji. quan vaig veure el tema, dic: sera mamo!!! Quin perill. tu reconec, k em va fer por i tot jajajaja. Crec k els 2 som mestres ens hem fet un a l'altre, x les nostres venes corre el mateix tipus de sang...Xrò ls reines de cada mestre no es toquen, jijijiji
Tiu! un dia que conec algu que sap jugar el mus, aprofito i demano el número de telefon...
Però no sè si sòc molt burru, o que ja em feia efecte les cerveses del concert, o que no estic acustumat amb el mobil nou i tè els botons molt xics, o, segurament, una barreja de tot, però avui ho he mirat i no vaig gravar el número, jejeje..
Sort que tu el tens, no? ja m'el passaràs, jejeje
Tony Montana
Tony Montana, ens juguem el numero a uns Dards, o k? cacho .... si es k... ves amb el Pericu al cinei deixa d jugar al Musss...jijijijiji
Publica un comentari a l'entrada