La secció d'avui va dedicada exclusivament al Sr. Gàlix, aquell noi barcelonauta on la seva modestia i curta memòria nomès li deixar recordar i fer creure que és un jugador de lliga regional i que nomès s'en recorda de Liverpool i Frankfurt.
Aquí va un recull de moments inolvidables, entre els quals cal destacar: Manresa, Madrid, Bruseles, i CALAHORRA:
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
Molt bones les fotos!!!!! Dedueixo per la última k el Galix ACABAVA DE POTAR!!!! ja kencara se li veu menjar x la cara.
De ser cert, el món seria encara d'un gris més pujat.
Ite missa est.
Per cert, no creieu que algún dia hauriem de parlar seriosament sobre com volem que els altres celebrin la nostra defunció, cas que aquesta arribi de manera inesperada i sobtada??
Gracies Miquel. Gracies a tothom. Mai sabreu què significa per mi aquest homentage. M'heu arribat al cor, millor dit, hi seguiu sent-hi.
Entenc que ara he de dir algo, com quan et donen un òscar...
Dedico aquest sencill i impresionant homenatge als meus companys de batalla. Als que no defalliren en els moments més dificils, i que, quan tot era gris treien les forces per demanar una "última" cervesa. Deixeu-me recordar, i seré breu, una d'aquelles nits de Brusel·les on literalment vaig morir d'esgotament. Allà, d'entre les hores inundades d'alcohol, i les alemanes falses de polvo ràpid, m'enrecordo de cuatre mans que s'endinsaren dins de la meva foscor personal i casi a coll em portaren a casa (Gracies Joan Pere). Gracies de nou i perdó, perque crec que sempre he sigut (dintre del grup Letrio) el qui ha frenat el ritme, el desenfre i la rauxa.
3 comentaris:
Molt bones les fotos!!!!! Dedueixo per la última k el Galix ACABAVA DE POTAR!!!! ja kencara se li veu menjar x la cara.
molt bo
The yellow cat (MR)
In memoriam????
Algú l'ha palmada?? En Mr. Gàlix l'ha palmada??
De ser cert, el món seria encara d'un gris més pujat.
Ite missa est.
Per cert, no creieu que algún dia hauriem de parlar seriosament sobre com volem que els altres celebrin la nostra defunció, cas que aquesta arribi de manera inesperada i sobtada??
Gracies Miquel. Gracies a tothom. Mai sabreu què significa per mi aquest homentage. M'heu arribat al cor, millor dit, hi seguiu sent-hi.
Entenc que ara he de dir algo, com quan et donen un òscar...
Dedico aquest sencill i impresionant homenatge als meus companys de batalla. Als que no defalliren en els moments més dificils, i que, quan tot era gris treien les forces per demanar una "última" cervesa.
Deixeu-me recordar, i seré breu, una d'aquelles nits de Brusel·les on literalment vaig morir d'esgotament. Allà, d'entre les hores inundades d'alcohol, i les alemanes falses de polvo ràpid, m'enrecordo de cuatre mans que s'endinsaren dins de la meva foscor personal i casi a coll em portaren a casa (Gracies Joan Pere).
Gracies de nou i perdó, perque crec que sempre he sigut (dintre del grup Letrio) el qui ha frenat el ritme, el desenfre i la rauxa.
Merci.
Joan Galera "Galix"
"Two beers or not two beers"
Publica un comentari a l'entrada