Sí, sóc Català i parlo Català.

Vaig néixer a Catalunya una comunitat autònoma d’Espanya que en el passat fou un país per si sol i en el qual sempre s’ha parlat el Català abans de ser annexionats a Espanya.

Els meus pares i familiars van néixer a Catalunya i parlen el català com jo. Si la meva família hagués nascut a Madrid parlarien espanyol i si ho haguessin fet a França el francès i a Anglaterra l’anglès…. On és el problema? Quan ve alguna persona de fora i fa poc (menys d’un any) i no entén el Català parlem amb Castellà. Prou parides amb el tema dels idiomes, que cadascú parli el què més desitgi o com se senti, si ens volem entendre ho farem.

Jo estic orgullós de la terra que trepitjo i dels pocs valors culturals que ens queden, ja que ens recorden d’on venim i el què s’ha fet bé i malament. Nacionalitats pels polítics el poble necessita estimació a la terra i valorar els bens culturals de la seva zona i els dels veïns. La riquesa de la gent rau en els valors.

N’hi d’esquerres, n’hi de dretes, n’hi de centre, sóc ciutadà del món.

Necessitem coneixents uns els altres, la gràcia són les diferencies de pensament, maneres de fer... la varietat enriqueix el coneixement. Les coses sempre es poden veure i afrontar de diferents punts de vista, per tant no passa res si un parla diferent a nosaltres, quin mal ens fa al dia a dia? Ens treu qualitat de vida? Fa que tinguem feina? Fa que els nostres fills tinguin una educació? Fa que tinguem sanitat?.... no creieu que és una mera distracció? Digueu, quines polítiques tenim per resoldre això? Tots aquets problemes són reals i ens afecten al dia a dia i el futur dels nostres.

Sóc Català, Espanyol, europeu i ciutadà del món i parlo català, castellà, anglès, alemany i entenc el francès. Bé, treballem i exigim per a que ens construeixin una forma de país vessat en un entorn sostenible, una economia progressiva i solvent; amb projectes socials i sanitaris viables; en el qual la població tingui accés a la cultura i els valors tradicionals i que finalment generi qualitat de vida i no màquines de la rutina i el treball o deixem que creïn una distorsió de l’entorn i ens convertim amb uns dats pel sac, com fins ara?